Tag Archives: TIC

Glogster

Glogsters a 1r d’ESO

Glogster és una aplicació en línia per a la creació de pósters (glogs) multimèdia. El resultat és visualment atractiu i integra elements diversos i en diferents formats (vídeo, àudio, imatges, text estàtic i animat,…). Els pòsters es poden valorar, comentar, insertar i compartir.”

Quan els professors de l’Hort Digital, el Ricardo, l’Alba i el Rafa, ens van ensenyar i ens van fer provar aquesta nova eina no em va agradar gaire. Em va semblar que, com a professora de Visual i Plàstica, el resultat “atractiu” no anava bé per treballar a classe amb el meu alumnat. No ajudava a desenvolupar el sentit crític, ni afavoria la creativitat, ni l’originalitat, ni es podia transmetre clarament cap idea,…

Trobo que té una tendència natural cap als color magenta i blau turquesa, cromàticament “excitants” i també moltíssims recursos i/o elements estereotipats de molt fàcil aplicació que fan que quedi massa ple, infantil per a 1r d’ESO, enfarfegat i els continguts, poc clars.

Tot i així, com que tenia programada una visita al MNAC amb el meu alumnat de 1r d’ESO, vaig decidir provar-ho.
Amb l’ajuda de l’Alba, la meva tutora de l’Hort, vam decidir pautar-lo per tal d’evitar el sobrecarregament, poder transmetre els continguts i ajudar a entendre el disseny gràfic: tipus de tipografia, lletres del títol, sense marcs a les imatges, sense graphics,…

Primer, es van fer grups de 3 alumnes i cada grup va escollir un dels 11 retrats que veuríem a la visita comentada Retrats al MNAC. Cada un d’aquests grups ha fet un glogster.
Vam fer l’esquema de les diferents parts i de com havia d’estar presentat i els ho vaig posar tot al bloc de classe dibuixfm, així:

Us aniré explicant cada una de les parts:
1.- TÍTOL:
Pot ser el títol de l’obra que heu escollit o “Visita al MNAC” o en podeu suggerir un altre.
S’ha de fer amb les lletres de l’aplicació Spell with flickr que trobareu l’enllaç a l’apartat d’eines i recursos.
Heu de descarregar cada lletra una per una, és ha dir imatge per imatge, per a descarregar-les al glogster.
2.- FOTO GRUP:
Us heu de fer una foto de tot el grup el dia de la sortida, us podeu fer la fot abans o després de la visita.
Poseu nº de grup i el nom de tots els membres.
Descarregueu-la i guardeu-la al vostre ordinador per a posar-la al glogster.
3.-FOTO OBRA ESCOLLIDA.
Trobareu la foto del retrat escollit dins del document scribd del MNAC educart a partir de la pàgina 92.
Heu d’ampliar la imatge amb el zoom, amb el botó dret del ratolí “anomena i desa la imatge” o ” guardar imagen como“, guardar-la per exemple, al vostre escriptori donant-li un nom i després pujar-la al glogster.
4.- FITXA TÈCNICA, del retrat escollit:
La trobareu també dins del scribd. L’heu de copiar ben ordenada amb la tipografia ARIAL que és la que surt per defecte, és la única que té accents.
Després l’heu de gravar amb àudio.
5.- INTERPRETACIÓ PERSONAL del retrat escollit pel grup:
Làmina treballada a classe amb la tècnica del collage. Com a mínim una per cada persona del grup. S’han de penjar, com a mínim, les 3 làmines del grup al glogster, posant el nom de cada autor/a.
6.-VÍDEO GRUP.
S’ha de gravar el dia de la sortida al sortir de fer la visita comentada al museu.
GUIÓ VÍDEO, ha d’incloure les següents parts:

* Presentació dels membres del grup, classe, institut, localitat,…
* Retrat triat pel grup: títol, autor, estil,…
* Descripció del retrat: aquí podríeu explicar amb les vostres paraules què és un retrat,quin tipus de retrat és aquest, quin pla és (p. 61 llibre de text), què hi ha representat,…

* Opinió personal:

-del retrat, si és o no com us el imaginàveu, si l’heu entès més,…
-del museu, del MNAC: si hi havíeu estat abans, què us ha agradat més, menys,…
-de la sortida: què afegiríeu, què canviaríeu, si recomanaríeu la visita, per què,…

El guió cal treballar-lo abans de gravar. Els 2 primers punts, presentació del grup i descripció, els heu d’escriure abans de la sortida. El tercer punt, l’opinió personal, l’escriviu al sortir del museu. Quan es tenen els 3 punts escrits es grava.
El full del guió s’entregarà el següent dia de classe.

Cada grup haurà de portar, com a mínim, una càmera digital, mòbil,…que gravi vídeo.

7.-ÀUDIO.
Peça musical a escollir per vosaltres que trobeu que té alguna relació, del tipus que sigui, amb el vostre retrat.

8.- FONS o WALL.
Cal que sigui d’un color llis per entendre bé tot el que hem posat al glogster i no ens distregui.

Em vaig registrar gratuïtament a Glogster Edu Basic, i vaig sol·licitar els 50 subaccounts per a l’alumnat. Vaig repartir a cada grup el seu nickname i password i els vaig ensenyar un glogster d’exemple amb els mateixos continguts demanats.

A classe, el treball era:

-individualment, fer la interpretació personal de l’obra escollida amb la tècnica del collage.
-per grups, preparar el guió del vídeo i distribuir-se les diferents tasques.
-col·lectivament, explicar el contingut del glogster, com fer-lo i intentar resoldre entre tots els dubtes i problemes tècnics que anaven sortint amb el projector de l’aula.

El dia de la visita van acabar d’escriure el guió del vídeo i el van gravar, es van fer la foto de grup i van preguntar alguna cosa del retrat escollit al monitor del MNAC.

A casa, han fet tot el glogster com han pogut. Alguns grups han quedat per treballar junts i d’altres s’han repartit la feina i entraven amb la contrasenya cada un des de casa seva.

Una de les coses que els hi costa més és el treball en grup. L’alumnat més treballador es preocupa molt per la “justícia” de la nota, ja que hi ha alumnes de nivells molt diferents a tots els grups.

Aquí teniu alguns dels 39 glogsters que han fet els 120 alumnes de 1r d’ESO en grups de 2-3:

Respecte a l’avaluació he posat una nota individual, tenint en compte l’actitud i el seguiment a classe dels continguts que van posant al glogster, consensuant la nota amb ells perquè ho fan a casa, és a dir, jo proposo la nota i ells em poden raonar un canvi.
També he posat dues notes respecte a tot el glogster acabat, una per al contingut i una altra per al disseny.
Les notes individuals serveixen per a l’avaluació de cada alumne/a i les dels glogsters, per a decidir quins es presenten a classe i quins s’incrusten al bloc de dibuix.
Quan fan la presentació a classe ja està quasi tot dit, però expliquen quin tipus de relació troben entre la peça musical que han escollit i el retrat.

Valorant els resultats, trobo que en futures activitats caldria millorar el treball en grup: ajudar-se, encara més, els uns als altres. Els grups s’han fet barrejant alumnat de tots els nivells, amb 15 nouvinguts d’Aula d’Acollida que tenen un Pla Individualitzat de treball i 2 alumnes de la USEE . Per això hi han glogs amb la foto de 3 però amb el collage de només 2 alumnes. D’aquesta manera s’ha aconseguit que s’hagin presentat tots els treballs encara que no estiguin tant ben acabats com si haguessin format els grups per amistats.
També ens ha costat bastant aspectes tècnics com penjar els vídeos i els àudios. Ho han fet des de casa espavilant-se sols. Tots tenen el netbook del Projecte EduCat 1×1 a casa, perquè a dia d’avui, no el poden portar al centre per problemes de connectivitat. Jo crec, que s’hauria de fer com a treball de classe entre tothom i no a casa.
Les fotos encara s’han de millorar i també el vídeo, no llegir el guió com han fet alguns.
M’ha costat la gestió dels 39 glogsters degut a la meva poca experiència i a la quantitat d’alumnes.

En general, he de dir que un dels meus temes pendents a l’aula amb el material digital, és gestionar-lo, ja que em dóna molta més feina que els treballs plàstics analògics que hem fet sempre.
Però, tot i així, la meva valoració global és positiva:

-hem pensat com fer anar aquesta nova eina, exploratprovat les seves possibilitats,

-hem dialogat sobre quina era la millor manera de distribuir tots els elements dins el glogster treballant així el disseny gràfic d’una manera molt pràctica,

-hem estat crítics, sobretot al decidir perquè no es podien utilitzar tots els complements, lletres, colors, …que ens oferia l’eina,

-hem estat respectuosos al visionar els treballs dels companys col·lectivament a classe,

-imaginatius al triar una peça musical que tingués alguna cosa en comú amb el retrat treballat,

-hem estat pacients quan no se’ns penjava el vídeo al primer intent…

-curiosos per a veure com quedava, i per veure si sortia…

trobo que sí, que entre tots, hem aconseguit passar-ho bé !!!

PROJECTES TAC.NOLÒGICS: PROJECTE SPHYNX (CONCURS ENIGMARIUM): UTILITZACIÓ LÚDICO-EDUCATIVA DEL CODI QR i DE GOOGLE EARTH.

Cap a mitjans del mes de novembre vaig assabentar-me que s’estava desenvolupant al Citilab de Cornellà un projecte de noves tecnologies relacionades amb l’ensenyament a primària i secundària. Després de posar-me en contacte amb els professors del curs: l’Alba, en Ricardo i en Rafa, no van veure cap problema en què m’afegís al curs d’enguany, del que només m’havia perdut una sessió.

L’assistència al curs està sent realment molt profitosa en diversos aspectes: les classes són molt participatives i es va molt al gra a l’hora d’explicar nou programari que es pot utilitzar a les aules.

Personalment, la dificultat més gran, que també comparteixen altres companys de curs amb els que he parlat, és trobar estratègies pedagògiques concretes que permetin implementar de forma efectiva aquest programari innovador en unitats didàctiques relacionades amb el currículum. Tant és així, que porto des d’algunes setmanes trencant-me les banyes intentant vehicular, de cara al tercer trimestre, un multiprojecte d’aprenentatge basat en TAC’s, en què el més dificultós realment està sent generar el marc teòric previ (pedagògic i metodològic), que enllaci les tres potes bàsiques: continguts, metodologia pedagògica i eines TAC.

Mentre s’acaba de “cuinar teòricament i pedagògica” el Projecte Caront: arxipèlag d’illes TAC[1], de cara al tercer trimestres, estic “escalfant motors” portant a terme petits projectes en els que intento implementar, provar, ajustar, etc. algunes eines TAC: wikis, enquestes, publicació de treballs col·laboratius, blocs, etc…

Com he utilitzat els codis QR i Google Earth i en quin context d’aprenentatge?

Actualment estic treballant en una escola concertada on aquest curs s’ha iniciat el programa d’1X1 (un ordinador per a cada alumne). Més enllà dels típics problemes que no només s’estan donant en el centre on treballo, com la irregularitat incomprensible de la connexió WIFI, ordinadors trencats, extraviats o sense bateria, vaig adonar-me, després d’un primer contacte amb els meus alumnes de 1ESO, que contravenint alguns mites socialment acceptats sobre la “generació Google”, la suposada competència innata en noves tecnologies dels “natius digitals”, ni és tan espectacular ni és gens homogènia.

Arribat a aquest punt, no sense cert pànic, vaig pensar en quines estratègies tecnològiques i, sobretot pedagògiques, podria utilitzar per en una mena de gresol alquímic…perdó per la petulància, siguem francs…en una mena d’escudella barrejada…aconseguir apropar-me, ni que fos perifèricament, als continguts acadèmics tot utilitzant eines telemàtiques, posant-hi unes gotetes de la paraula màgica “diversió”…paraula que en alguns cenacles puristes de les essències curriculars sona com qui parla del diable, però que veient a posteriori els resultats que m’està donant, jo m’hi agafo amb la fe del convers.

Vagi per endavant que la totalitat de l’horari lectiu presencial el dedico, de moment, exclusivament a la “docència clàssica”, basada en uns continguts curriculars que preparo en Power Point (no disposo de llibre digital) i recolzat en la utilització de la plataforma Moodle com a centre de comunicació (fòrums, correu electrònic, etc.), repositori dels continguts (penjo els PWP’s, documents complementaris, etc.), treball col·laboratiu (hem fet una wiki i un bloc d’escriptura creativa col·laborativa), exposició de productes acabats (hem penjat algun treball utilitzant Google Docs i Calaméo…) i avaluació transversal (enquestes d’avaluació dels treballs dels companys de classe).

A més, per anar treballant fora de l’horari escolar, he generat una sèrie d’activitats de caràcter optatiu, respectant escrupolosament no treure-li ni un segon de classe al temari obligatori, ni a l’alumnat que va carregat de feina o que directament no vol o no l’interessa gens ni mica fer res més enllà del que és estrictament obligatori, que per cert, no són pocs.

Una d’aquestes activitats paral·leles al currículum obligatori és un concurs basat en enigmes sobre el patrimoni històric arquitectònic de la ciutat de Barcelona, el Projecte SPHINX: concurs enigmarium: recerca d’esglésies, temples, edificis singulars, etc.

La dinàmica és molt senzilla: es tracta d’una bateria de deu enigmes del tipus següent:

  • És una explosió de llums i colors i, encara que no t’ho creguis, a dins seu hi ha tota l’aigua de la ciutat.
  • …són enormes, són quatre i pertanyen a un espai dedicat al primer emperador romà…

L’alumne participant no pot passar a la fase següent (nou enigma) fins que no ha fet una recerca bàsica a Internet i m’envia la resposta en format fotogràfic. És a dir, el concurs emula la dinàmica dels videojocs de plataforma: no passes a la següent plataforma fins que no has superat l’anterior. Qui arriba a desxifrar el desè enigma guanya un premi (un llibre o un CD de música, encara m’ho estic pensant). Òbviament, per a mi el més important no és tant que arribin a aconseguir el premi, que també, sinó tot el procés d’aprenentatge que es desenvolupa en les diferents fases i que van interioritzant, sense gairebé adonar-se.

Bé, després d’enviar els primers enigmes, la sorpresa va ser majúscula al comprovar que el ritme de les respostes era rapidíssim, menys de 24 hores, i que els propis alumnes (recordem que són alumnes de primer d’ESO, 12 anys) em demandaven que enviés uns enigmes més difícils, tot agraint, i això és el que m’ha resultat més gratificant com a professor, que en molts casos els hi estava descobrint monuments i llocs de la seva pròpia ciutat que no coneixien, mentre s’ho estaven passant bé, en una mena d’aventura o gimcana virtual….OK, aprendre mentre es juga. !!Qué más quieres Baldomero¡¡

Comentant aquest projecte, entre els altres 8 que vull desenvolupar al llarg del tercer trimestre, amb el Rafael Martín, un dels meus tutors del Citilab, va regalar-me, “visca el general intellect” la felicíssima idea d’encriptar alguns dels enigmes amb codis QR. No cal dir, que la idea ha tingut un èxit aclaparador, ¡¡va por ti Rafa!!, i demostra fins a quin punt alguns alumnes (no tots, això és cert) poden activar-se positivament en els seus processos d’aprenentatge i optimitzar els seus recursos cognitius. Però no només això, jo mateix m’he vist obligat a posar-me les piles i investigar noves possibilitats d’encriptació dels enigmes…i ja que estàvem…no puc amagar el meu pertinaç frikisme…donar-li un cert to “conandoylesc” (se’m permeti només aquí el terme), amagant els enigmes per certs llocs de l’escola i envoltant-los d’una estètica neogòtica: sobres envellits, segells lacrats, professors intermediaris amb sant i senya (Algú podrà dir “qui no té feina el gat pentina”…i molt probablement tindrà raó…tot plegat em costarà que m’acomiadin, però m’ho estic passant pipa…jejeje).

Com es veu en les fotografies, l’enigma va inserit de forma encriptada dins d’un codi QR, que només es pot desencriptar fent-li una fotografia amb un mòbil que tingui un software específic. Al fer la foto, la informació es tractada per un software que desencripta el codi QR convertint-lo, en aquest cas concret, en un text que és l’enigma a esbrinar….com veiem es tracta d’un enigma dins d’un enigma. Entenc perfectament que en aquest moment, sinó ja fa estona, el pacient lector comenci a preguntar-se de quin manicomi m’he escapat…ho reconec, la meva mare fa anys que pensa el mateix.

No més de 24 hores va ser el temps que van trigar a contestar-me correctament els primers alumnes (n’hi ha 22 que participen), pel que vaig veure que encara els hi havia posat massa fàcil (tres enigmes en un)…així que calia complicar-ho encara més…

El curs passat, ja havia utilitzat el programa Google Earth per il·lustrar de forma dinàmica alguns continguts de Geografia a Tercer d’Eso (és molt espectacular si la velocitat del Wifi et respecta), però no li havia trobat encara un ús a la vegada lúdic i acadèmic, cosa que ara sí he intentat, jo diria que amb fortuna. Prenguin biodramina que vénen corbes:

Buscant a Internet idees que m’ajudessin a complexitzar els enigmes, vaig trobar que venerables cabalistes com Corneli Agrippa (S.XV-XVI) jugaven amb llenguatges criptogràfics per amagar missatges secrets. Utilitzant les icones dels signes zodiacals, he creat un llenguatge criptogràfic simple (als alumnes no se’ls hi dóna la més mínima pista):

Posant a treballar els seus recursos cognitius i la finestra quasi infinita d’Internet han d’associar cada signe zodiacal a una sèrie numèrica en base 12 (Aries equival a 1, Taure equival a 2, Piscis equival a 12, etc.) que els hi dóna, finalment, una sèrie de dígits: 41 24 12 2 10 27. Val, i ara què?

Després cal que entenguin que es tracta dels graus, minuts i segons d’una geolocalització (per cert, molt de moda ara gràcies a programes com Foursquare), amb el que per poc que remenin amb intenció per Internet, trobaran que amb el programa Google Earth poden buscar i trobar la localització de l’enigma, que és finalment….la Sagrada Família. Sembla difícil? Ells van trigar 24 hores.

Buffff….i fins aquí, perquè de moment se m’han acabat les idees….bé no…jejeje…el següent enigma ja està pensat però com encara no ha estat ni enviat ni descobert, no l’explico del tot: per començar han de seguir unes pistes geogràfiques com en una illa del tresor:

…P1A/GD8/GE8/GD14/GE18/GE4/40↓/GD2↓/GD18/22↑/GE4/GD22/GE3/GE22↑/R4/GD22/6↑/1R…ARA QUE HAS ARRIBAT A L’OASI, SI MIRES BÉ EM PODRÀS VEURE…”TARANTULAE”

Voldria deixar clar que per a mi l’adquisició de continguts acadèmics és el més important, i que confio en les noves tecnologies com un bon “mitjà d’aprenentatge”, no “un fi en si mateixes”; però no veig que aquests projectes optatius paral·lels siguin una rèmora a l’aprenentatge “formal”, tot al contrari: el format lúdic, enigmàtic, etc. fa que els alumnes estiguin molt més actius, que optimitzin els seus recursos cognitius, que busquin usos diversos del programari i que vegin en Internet, més enllà de jugar a “matar marcianos-zombies-nazis” (riuen molt quan els hi dic això), una font d’informació i de recursos gairebé inesgotable.

Epíleg: confesso ara un secret que ells encara no saben (evidentment els hi diré al final del concurs): nens de primer d’ESO m’estan demostrant que amb ganes, imaginació i il·lusió estan tirant endavant un projecte-concurs que jo vaig crear fa dos anys com a recurs motivacional, per als meus alumnes de primer de carrera de la Universitat Autònoma (Història de l’art), dins de l’assignatura “Patrimoni Cultural”, tot s’ha de dir que amb un cert regust a fracàs (la concurrència va ser més aviat escassa). Si una cosa està quedant clara amb tot aquest “tinglado” és que, les ganes, la il·lusió i el talent que estan invertint en els seus processos d’aprenentatge, fan que em miri amb una miqueta d’ironia les taules de psicologia evolutiva que pontifiquen sobre quan i com estem preparats per a aprendre segons què…

…ara més que mai voler és volar…

Francesc Capel

francesccapelnadal@gmail.com

Escola Mare de Déu de la Mercè, Sant Andreu


[1]Multiprojecte que intenta implementar diferents eines multimèdia i diferents estratègies cognitives sota la metodologia pedagògica de les intel·ligències múltiples.