Tasques realitzades amb l’Hort Digital a les classes de francès

1. Un blog amb l’alumnat de 3r d’ESO que duen  a terme el projecte EMILE “le Potager” Aquest projecte consisteix en conjuminar les assignatures de Ciències Naturals i de francès, l’objectiu era Més »

Grabación de clip de vídeo. 1ª parte: el guión

A continuación señalamos cómo desarrollar un vídeo de contenido académico realizado por cada uno de los profesores a partir de un trabajo previo de guión y una posterior grabación y edición de Més »

Captura de pantalla 2011-03-23 a las 23.52.27

Una wiki para la FirstLegoLeague

Soy Sergio Peire, profesor de matemáticas en el instituto Francesc Macià de Cornellà. El curso anterior me apunté a hacer el curso de l’Hort Digital porque me sentía un inculto en cuanto Més »

Glogster

Glogsters a 1r d’ESO

“Glogster és una aplicació en línia per a la creació de pósters (glogs) multimèdia. El resultat és visualment atractiu i integra elements diversos i en diferents formats (vídeo, àudio, imatges, text estàtic Més »

PROJECTES TAC.NOLÒGICS: PROJECTE SPHYNX (CONCURS ENIGMARIUM): UTILITZACIÓ LÚDICO-EDUCATIVA DEL CODI QR i DE GOOGLE EARTH.

Cap a mitjans del mes de novembre vaig assabentar-me que s’estava desenvolupant al Citilab de Cornellà un projecte de noves tecnologies relacionades amb l’ensenyament a primària i secundària. Després de posar-me en Més »

Tasques realitzades amb l’Hort Digital a les classes de francès

1. Un blog amb l’alumnat de 3r d’ESO que duen  a terme el projecte EMILE “le Potager”

Aquest projecte consisteix en conjuminar les assignatures de Ciències Naturals i de francès, l’objectiu era muntar un hort i estudiar-lo des d’un punt de vista científic i tot en francès.  Aquesta és una metodologia anomenada EMILE (Enseignement d’une Matière Intégrèe en Lange Étrangère).
En un principi varem fer un google site on pensàvem que podríem anar reflectint les diverses activitats realitzades.
El problema va ser que nosaltres, les professores, havíem de carregar les fotos, amb la qual cosa, perdíem molt de temps.

https://sites.google.com/a/xtec.cat/notre-potager/
Després de que ens presentessin el blog posterous a l’Hort Digital, vam migrar tota la documentació del google site a posterous.

http://potager3.posterous.com/

L’objectiu era que el propi alumnat pugés les seves fotos i els seus vídeos al blog.
No va funcionar gairebé degut a una sèrie de problemes organitzatius.

I per acabar el curs, els vam demanar que utilitzessin un Glogster (presentat a l’Hort Digital) per realitzar un cartell publicitari multimèdia sobre l’hort. Els resultats estan publicats al blog.
Valoració:
Punts febles: els problemes tècnics
Va costar moltíssim que tots els alumnes s’apuntessin com a col·laborador@s al blog, encara n’hi ha que no ho han fet. I els problemes tècnics i personals eren enormes per anar pujant les fotos i els vídeos al llarg del curs. Suposo que estem als inicis d’aquesta manera de treballar i encara hem de millorar moltes coses. El curs vinent, ho farem millor.
Punts forts:
Queda rastre de tot el que hem anat fent, es pot compartir i publicar. La presentació de la feina és molt satisfactòria i podem aprendre dels altres grups.

2. Amb l’alumnat de 4t d’eso, que no han iniciat el projecte de l’1×1, això vol dir que no tenen ordinador a l’aula, hem realitzat una sèrie de treballs amb diferents eines 2.0
En primer lloc vaig iniciar el curs amb un google site amb la intenció de deixar rastre del que fèiem a classe.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/allons-y/home
Després els vaig demanar de fer un ppt presentant un país africà. Els que m’ho van enviar els vaig publicar al slideshare.
http://www.slideshare.net/Allonsy
I finalment vaig fer un blog en blogger.com on he anat penjant alguns dels treballs online realitzat pels diferents grups, així com alguns links relacionats amb temes de classe.
Una activitat realitzada amb una altra eina 2.0 amb el grup de 4t d’eso va ser fer la presentació d’un mateix en francès. En primer lloc van fer un escrit presentant-se, després els vaig demanar que ho posessin en un voki. Aquí teniu els resultats.
http://gaulois3.blogspot.com/2010_12_05_archive.html
I finalment, els vaig demanar un vídeo on es presentaven. L’alumnat no vol fer públic aquests vídeos de  presentacions. Però jo els tinc.

Valoració:
Punts febles: Alguns alumnes es resisteixen a aquest tipus de tasques i troben tots els problemes del món. Sort que el fet de tenir el meu ordinador a l’aula i la pissarra digital ha permès que anessim solventat els dubtes o problemes amb els quals s’anaven trobant.

Punts forts: Trobo molt interessant tenir un blog amb enllaços a pàgines que reforcen els continguts treballats i que publiqui les feines realitzades, són treballs que es poden mostrar a  altres cursos, que poden servir de punt de partida, etc.
Un altre aspecte positiu va ser quan l’alumnat em va demanar permís per prendre apunts amb l’ordinador. Com que no ho tenia pensat, els vaig dir que fessin el que volguessin i va resultar molt interessant. Tenien el corrector posat i s’autocorregien els apunts, podien buscar una foto que il·lustrès les paraules noves, els anaven donan enllaços que podien consultar… La classe s’enriquia amb la xarxa.

3. Amb l’alumnat de 2n d’ESO que iniciaven les classes de francès els vaig demanar que es gravessin en un vídeo presentant el verb del primer grup que els havia regalat.
Aquí teniu el link on s’explica el projecte “Mon cadeau”
http://gaulois3.blogspot.com/2010_10_13_archive.html
I aquesta és la pàgina on vaig publicar els vídeos que per qüestions de privacitat ara per ara són privats, però que tinc la possibilitat de fer-los públics en algun cas especial.
http://gaulois3.blogspot.com/2010_11_27_archive.html

Amb aquest alumnat al segon trimestre vam realitzar el projecte “nos chansons” on vaig demanar que per grups preparessin una cançó en francès, l’havien d’escollir, buscar les paraules, escoltar la pronunciació i finalment enregistrar-se en audioboo. Podien posar la cançó original de fons. Aquest és el resultat:
http://gaulois1.blogspot.com/2011_04_01_archive.html

A més a més en el blog “Mes premiers pas en français” he anat recopilant per temes exercicis i jocs online dels continguts treballats.

Valoració:
Totes les classes no poden ser de treball amb l’ordinador, hi ha d’haver temps a l’aula per exposar, explicar, aclarir dubtes, escriure, redactar i riure.  Les classes amb ordinador s’han de programar minuciosament tot i sabent que la programació se’n pot anar en orris en qualsevol moment degut a un problema tècnic: se’n va la xarxa d’internet, tallada de l’electricitat, algun ordinador es queda sense bateria i no han portat el carregador…
Treballar amb l’ordinador els motiva enormement, però s’han de buscar tasques funcionals, on realment l’ordinador aporti quelcom i no substitueixi simplement el paper i el llapis.
Aquest curs l’ordinador l’han utilitizat més a casa per fer els projectes que els demanava quan acabàvem l’Unitat Didàctica, els resultats han estat molt bons.

4. Amb el grup de 1r d’eso que s’iniciava al francès i on volia treballar només la llengua oral hem realitzat un blog  posterous http://posterous.com/manage#mepremierspas/posts
on l’alumnat era col·laborador@s. Amb aquest grup hem treballar amb l’audioboo i el youtube. Han fet dos treballs d’enregistrament:
Un primer que era una breu presentació i salutació que enregistraven a l’audioboo i el pujaven al blog i la segona era cantar una de les cançons treballades a classe.

Valoració:
S’ha de barrejar la feina amb ordinador i la feina tradicional amb retoladors, papers de colors i llapis.
S’han de dedicar sessions a classe per ajudar-nos a obrir comptes, inscriure’s als blogs, etc…
Pot semblar que és temps perdut però a la llarga s’hi guanya ja que t’assegures que tothom té un compte on t’interessa per fer el treball.

5. Previsions per al curs vinent:
Pel curs 2011-2012, he decidit fer el gran pas. Fora llibre de text i treball a classe i online!!! Agosarat? Si, certament, però és com encendre una metxa donen ganes de  posar-s’hi ja, és un repte. És com deixar de sentir-se lligada a un llibre que et marca els  temes a treballar, els temes els decidirem entre tots, en funció de l’actualitat, dels interessos, els continguts canvien poc, però s’aniran adequant a les necessitats.
Voldria aconseguir que cada alumn@ es crees un blog on anès penjant les seves activitats, els seus progressos passet a passet en llengua francesa, que anessin utilitzant diferents eines online per millorar, ampliar, facilitar… el seu aprenentage. Ho heu endevinat?… Si vull que es cada alumn@ faci el seu propi PLE, li diré EPA en francès (Entourage Personnel d’Apprentissage) i que posin en comú les eines noves que vagin descobrint.

Que la force et la créativité  nous accompagnent!

Grabación de clip de vídeo. 1ª parte: el guión

A continuación señalamos cómo desarrollar un vídeo de contenido académico realizado por cada uno de los profesores a partir de un trabajo previo de guión y una posterior grabación y edición de la pieza de video que hayamos creado.

1ª Fase – Pasos para la realización de un guión audiovisual.

Los siguientes pasos són los que normalmente se siguen para crear un guión para luego poder grabar el vídeo. Señalamos todos los pasos pero tachamos los que consideramos que no son necesarios para el guión de un vídeo corto de material de clase:

1.- Storymap – Organizador gráfico para esquematizar la estructura de la historia (title, setting, characters, problem, events, solution).

2.- Storyline - Establecer en pocas líneas el planteamiento, nudo y desenlace de la historia.

3.- Escaleta - Sirve para numerar las secuencias del audio y ver la consecución de éstas.

4.- Guión literario - Es el guión hablado, el desarrollo del discurso que vamos a utilizar y grabar posteriormente. Pensamos, elaboramos y escribimos el texto que posteriormente vamos a reproducir para la grabación.

5.- Storyboard - Dibujamos viñetas con esquemas dibujados de las tomas que vamos a realizar con la cámara y el texto que acompaña a éstas. De esta forma veremos la consecución de tomas y la coherencia de estas a la hora de cumplir con el objetivo establecido de creación del vídeo.

 

2º fase – Pasos en la narración de una historia en el aula.

Idea > Storymap > Compartir con el resto (feedback) > Escribir guión > grabar locución > Escuchar locución (autoevaluación) > Rehacer o reescribir si es necesario > Producción > Postproducción > Visionado

 

Uso del chroma

El chroma es un fondo verde situado detrás del (objeto) protagonista de un vídeo. Sirve para poder editar el vídeo fácilmente y añadir los fondos digitales que queramos en la edición de vídeo para crear otros fondos, ya sean imaginarios o extraídos de otros formatos –foto, vídeo–.

Es fácil crear un chroma, con una sábana blanca o verde se puede conseguir este fondo para la posterior manipulación con la correcta herramienta digital.

Aconsejamos a los profesores que tengan en cuenta esta opción para dar más dinamismo al vídeo y hacerlo así más atractivo.

 

La presentación de a continuación recoge plantillas de ejemplos de los pasos del guión y los puntos tratados anteriormente:

Captura de pantalla 2011-03-23 a las 23.52.27

Una wiki para la FirstLegoLeague

Soy Sergio Peire, profesor de matemáticas en el instituto Francesc Macià de Cornellà. El curso anterior me apunté a hacer el curso de l’Hort Digital porque me sentía un inculto en cuanto a lo que se movía por la red. Mis conocimientos no pasaban de navegación, mensajería, bajarme canciones y poca cosa más.

Cuando empezaron a presentarnos diferentes herramientas 2.0 y nos pidieron que pensáramos un proyecto para aplicarlo con nuestros alumnos me pareció enseguida que la herramienta que mejor se adaptaba a aquello que quería hacer era una wiki. Así, el motivo de este post es relatar mi experiencia con la wiki y mis alumnos.

Aparte de mis clases, también dirijo desde hace dos cursos (este es el tercero) un grupo de alumnos de diferentes niveles de la ESO y Bachillerato con el objetivo de presentarnos en la FirstLegoLeague , competición a nivel mundial de robótica educativa. En dicha competición cada grupo debe presentar un robot programable, construido con piezas de Lego exclusivamente, para superar unas pruebas creadas por la organización para todo el mundo. Además, cada grupo debe desarrollar un trabajo de investigación relacionado con la temática de las pruebas. En esta edición el desafío era SMART MOVE y consistía en buscar formas de traslado y transporte más eficientes y más seguras. Nuestro equipo eligió como tema de investigación los badenes. Y diseñaron un nuevo modelo que desarrollaron con ayuda de la Guardia Urbana de Cornellà. Se puede ver en http://fmc2010.wikispaces.com/Presentación

Más información sobre la competición en: ( www.firstlegoleague.es)

Así pues, tenia que trabajar con un grupo de alumnos que al ser de diferentes niveles solo estaban todos juntos en las horas en que nos reuníamos, miércoles y viernes por la tarde, y con un tiempo limitado por delante, unas 12 semanas. Así, necesitábamos una herramienta que nos permitiera trabajar en conjunto sin estar juntos. Afortunadamente, son alumnos de altas capacidades y muy motivados (más por el robot que por el trabajo científico, todo hay que decirlo)

 

Me decidí a utilizar la wiki con ellos. De entrada les sorprendió pues solo conocían la Wikipedia. Cuando les enseñe como funcionaba en los aspectos más básicos no les acabó de convencer, preferían trabajar con Google Docs que les era más familiar. Como yo tampoco conocía bien Google Docs no podía rebatirles, pero los convencí diciendo que nuestro proyecto sería crear una wiki sobre el tema que habíamos elegido y que esta quedaría abierta para todo el mundo que podría añadir material y ampliarla, que incluso podríamos más tarde vincularla con la Wikipedia que no tiene ninguna página editada sobre nuestro tema (en su versión española, en la inglesa si).

Entonces empezamos a trabajar. Escogimos la versión gratuita de . Más información en http://www.wikispaces.com/

La hicimos protegida ya que no nos interesaban aportaciones externas.

Al principio solo les asigné el rol de miembros, quedando yo como el único administrador. Ser el único administrador me obligaba a intervenir más de lo que yo quería para gestionar permisos de edición y otras tareas, en la filosofía de la FirstLegoLeague el profesor (entrenador) ha de estar más por tareas de motivación, organización y canalización de talento que para resolver problemas concretos, comprendí que no era eficiente, así que hice a varios alumnos administradores advirtiéndoles previamente de la responsabilidad que ello conllevaba. Ellos mismos eligieron quien quería ser administrador o solo miembro. Curiosamente ni la edad ni el nivel educativo ni la veteranía en el equipo influyeron en sus decisiones. Solo la personalidad de cada alumno.

Así, algunos alumnos de 2o de ESO eran administradores mientras que algunos alumnos de primero de bachillerato eran solo miembros.

 

 

La experiencia fue verdaderamente afortunada. Ellos solos resolvieron casi todos los problemas sin necesitar de mi intervención. Ellos se autogestionaban las intervenciones, quien trabajaba más o menos, quien tenia que acabar la tarea que otro había comenzado. Así la wiki servia también de red social entre el equipo, mensajes de ánimo, de enfado…

Técnicamente, insertar o incrustar imágenes, vídeos, enlaces, archivos … era más fácil para ellos que para mi. También cambiaron el formato de la wiki, el logo… Solo tuve que resolver de vez en cuando dudas muy concretas, como por ejemplo, la edición del navegador de páginas de la wiki, que más que un problema técnico para ellos, era un problema de organizar los contenidos y encontrar un orden para presentarlos.

En el historial pude seguir perfectamente la aportación de cada miembro del equipo:

Y también seguir los cambios efectuados:

El resultado final fue la wiki http://fmc2010.wikispaces.com/

Con este proyecto de estudio sobre un nuevo modelo de badenes ganamos el premio al mejor trabajo científico en la fase previa y nos clasificamos para la final del torneo de España.

Para acabar quiero destacar dos cosas:

Que la wiki recibe visitas diariamente, de diferentes países; parece que todo lo que uno sube a la red encuentra alguien a quien le interesa o le produce curiosidad…

Estas estadísticas se pueden consultar fácilmente en la wiki en el apartado administración/herramientas/estadísticas:

Y que en la edición de este año el equipo ha decidido volver a trabajar el proyecto científico en una wiki. Esta vez sin que yo colaborara en absoluto en las cuestiones técnicas. Esta vez todos con el rol de administradores. El resultado de la nueva wiki se puede ver en http://fmc2011.wikispaces.com/

Como conclusión puedo decir que creo que para ellos trabajar en una wiki ha pasado a ser algo tan natural como hacerlo en un documento de Office o un google docs. Su principal obstáculo no radica en la utilización de diferentes herramientas, sino en la gestión de los contenidos. La wiki les ofrece una gran flexibilidad a la hora de crear estos contenidos. Después, solo hay que ayudarles a organizarlos.

Glogster

Glogsters a 1r d’ESO

Glogster és una aplicació en línia per a la creació de pósters (glogs) multimèdia. El resultat és visualment atractiu i integra elements diversos i en diferents formats (vídeo, àudio, imatges, text estàtic i animat,…). Els pòsters es poden valorar, comentar, insertar i compartir.”

Quan els professors de l’Hort Digital, el Ricardo, l’Alba i el Rafa, ens van ensenyar i ens van fer provar aquesta nova eina no em va agradar gaire. Em va semblar que, com a professora de Visual i Plàstica, el resultat “atractiu” no anava bé per treballar a classe amb el meu alumnat. No ajudava a desenvolupar el sentit crític, ni afavoria la creativitat, ni l’originalitat, ni es podia transmetre clarament cap idea,…

Trobo que té una tendència natural cap als color magenta i blau turquesa, cromàticament “excitants” i també moltíssims recursos i/o elements estereotipats de molt fàcil aplicació que fan que quedi massa ple, infantil per a 1r d’ESO, enfarfegat i els continguts, poc clars.

Tot i així, com que tenia programada una visita al MNAC amb el meu alumnat de 1r d’ESO, vaig decidir provar-ho.
Amb l’ajuda de l’Alba, la meva tutora de l’Hort, vam decidir pautar-lo per tal d’evitar el sobrecarregament, poder transmetre els continguts i ajudar a entendre el disseny gràfic: tipus de tipografia, lletres del títol, sense marcs a les imatges, sense graphics,…

Primer, es van fer grups de 3 alumnes i cada grup va escollir un dels 11 retrats que veuríem a la visita comentada Retrats al MNAC. Cada un d’aquests grups ha fet un glogster.
Vam fer l’esquema de les diferents parts i de com havia d’estar presentat i els ho vaig posar tot al bloc de classe dibuixfm, així:

Us aniré explicant cada una de les parts:
1.- TÍTOL:
Pot ser el títol de l’obra que heu escollit o “Visita al MNAC” o en podeu suggerir un altre.
S’ha de fer amb les lletres de l’aplicació Spell with flickr que trobareu l’enllaç a l’apartat d’eines i recursos.
Heu de descarregar cada lletra una per una, és ha dir imatge per imatge, per a descarregar-les al glogster.
2.- FOTO GRUP:
Us heu de fer una foto de tot el grup el dia de la sortida, us podeu fer la fot abans o després de la visita.
Poseu nº de grup i el nom de tots els membres.
Descarregueu-la i guardeu-la al vostre ordinador per a posar-la al glogster.
3.-FOTO OBRA ESCOLLIDA.
Trobareu la foto del retrat escollit dins del document scribd del MNAC educart a partir de la pàgina 92.
Heu d’ampliar la imatge amb el zoom, amb el botó dret del ratolí “anomena i desa la imatge” o ” guardar imagen como“, guardar-la per exemple, al vostre escriptori donant-li un nom i després pujar-la al glogster.
4.- FITXA TÈCNICA, del retrat escollit:
La trobareu també dins del scribd. L’heu de copiar ben ordenada amb la tipografia ARIAL que és la que surt per defecte, és la única que té accents.
Després l’heu de gravar amb àudio.
5.- INTERPRETACIÓ PERSONAL del retrat escollit pel grup:
Làmina treballada a classe amb la tècnica del collage. Com a mínim una per cada persona del grup. S’han de penjar, com a mínim, les 3 làmines del grup al glogster, posant el nom de cada autor/a.
6.-VÍDEO GRUP.
S’ha de gravar el dia de la sortida al sortir de fer la visita comentada al museu.
GUIÓ VÍDEO, ha d’incloure les següents parts:

* Presentació dels membres del grup, classe, institut, localitat,…
* Retrat triat pel grup: títol, autor, estil,…
* Descripció del retrat: aquí podríeu explicar amb les vostres paraules què és un retrat,quin tipus de retrat és aquest, quin pla és (p. 61 llibre de text), què hi ha representat,…

* Opinió personal:

-del retrat, si és o no com us el imaginàveu, si l’heu entès més,…
-del museu, del MNAC: si hi havíeu estat abans, què us ha agradat més, menys,…
-de la sortida: què afegiríeu, què canviaríeu, si recomanaríeu la visita, per què,…

El guió cal treballar-lo abans de gravar. Els 2 primers punts, presentació del grup i descripció, els heu d’escriure abans de la sortida. El tercer punt, l’opinió personal, l’escriviu al sortir del museu. Quan es tenen els 3 punts escrits es grava.
El full del guió s’entregarà el següent dia de classe.

Cada grup haurà de portar, com a mínim, una càmera digital, mòbil,…que gravi vídeo.

7.-ÀUDIO.
Peça musical a escollir per vosaltres que trobeu que té alguna relació, del tipus que sigui, amb el vostre retrat.

8.- FONS o WALL.
Cal que sigui d’un color llis per entendre bé tot el que hem posat al glogster i no ens distregui.

Em vaig registrar gratuïtament a Glogster Edu Basic, i vaig sol·licitar els 50 subaccounts per a l’alumnat. Vaig repartir a cada grup el seu nickname i password i els vaig ensenyar un glogster d’exemple amb els mateixos continguts demanats.

A classe, el treball era:

-individualment, fer la interpretació personal de l’obra escollida amb la tècnica del collage.
-per grups, preparar el guió del vídeo i distribuir-se les diferents tasques.
-col·lectivament, explicar el contingut del glogster, com fer-lo i intentar resoldre entre tots els dubtes i problemes tècnics que anaven sortint amb el projector de l’aula.

El dia de la visita van acabar d’escriure el guió del vídeo i el van gravar, es van fer la foto de grup i van preguntar alguna cosa del retrat escollit al monitor del MNAC.

A casa, han fet tot el glogster com han pogut. Alguns grups han quedat per treballar junts i d’altres s’han repartit la feina i entraven amb la contrasenya cada un des de casa seva.

Una de les coses que els hi costa més és el treball en grup. L’alumnat més treballador es preocupa molt per la “justícia” de la nota, ja que hi ha alumnes de nivells molt diferents a tots els grups.

Aquí teniu alguns dels 39 glogsters que han fet els 120 alumnes de 1r d’ESO en grups de 2-3:

Respecte a l’avaluació he posat una nota individual, tenint en compte l’actitud i el seguiment a classe dels continguts que van posant al glogster, consensuant la nota amb ells perquè ho fan a casa, és a dir, jo proposo la nota i ells em poden raonar un canvi.
També he posat dues notes respecte a tot el glogster acabat, una per al contingut i una altra per al disseny.
Les notes individuals serveixen per a l’avaluació de cada alumne/a i les dels glogsters, per a decidir quins es presenten a classe i quins s’incrusten al bloc de dibuix.
Quan fan la presentació a classe ja està quasi tot dit, però expliquen quin tipus de relació troben entre la peça musical que han escollit i el retrat.

Valorant els resultats, trobo que en futures activitats caldria millorar el treball en grup: ajudar-se, encara més, els uns als altres. Els grups s’han fet barrejant alumnat de tots els nivells, amb 15 nouvinguts d’Aula d’Acollida que tenen un Pla Individualitzat de treball i 2 alumnes de la USEE . Per això hi han glogs amb la foto de 3 però amb el collage de només 2 alumnes. D’aquesta manera s’ha aconseguit que s’hagin presentat tots els treballs encara que no estiguin tant ben acabats com si haguessin format els grups per amistats.
També ens ha costat bastant aspectes tècnics com penjar els vídeos i els àudios. Ho han fet des de casa espavilant-se sols. Tots tenen el netbook del Projecte EduCat 1×1 a casa, perquè a dia d’avui, no el poden portar al centre per problemes de connectivitat. Jo crec, que s’hauria de fer com a treball de classe entre tothom i no a casa.
Les fotos encara s’han de millorar i també el vídeo, no llegir el guió com han fet alguns.
M’ha costat la gestió dels 39 glogsters degut a la meva poca experiència i a la quantitat d’alumnes.

En general, he de dir que un dels meus temes pendents a l’aula amb el material digital, és gestionar-lo, ja que em dóna molta més feina que els treballs plàstics analògics que hem fet sempre.
Però, tot i així, la meva valoració global és positiva:

-hem pensat com fer anar aquesta nova eina, exploratprovat les seves possibilitats,

-hem dialogat sobre quina era la millor manera de distribuir tots els elements dins el glogster treballant així el disseny gràfic d’una manera molt pràctica,

-hem estat crítics, sobretot al decidir perquè no es podien utilitzar tots els complements, lletres, colors, …que ens oferia l’eina,

-hem estat respectuosos al visionar els treballs dels companys col·lectivament a classe,

-imaginatius al triar una peça musical que tingués alguna cosa en comú amb el retrat treballat,

-hem estat pacients quan no se’ns penjava el vídeo al primer intent…

-curiosos per a veure com quedava, i per veure si sortia…

trobo que sí, que entre tots, hem aconseguit passar-ho bé !!!

PROJECTES TAC.NOLÒGICS: PROJECTE SPHYNX (CONCURS ENIGMARIUM): UTILITZACIÓ LÚDICO-EDUCATIVA DEL CODI QR i DE GOOGLE EARTH.

Cap a mitjans del mes de novembre vaig assabentar-me que s’estava desenvolupant al Citilab de Cornellà un projecte de noves tecnologies relacionades amb l’ensenyament a primària i secundària. Després de posar-me en contacte amb els professors del curs: l’Alba, en Ricardo i en Rafa, no van veure cap problema en què m’afegís al curs d’enguany, del que només m’havia perdut una sessió.

L’assistència al curs està sent realment molt profitosa en diversos aspectes: les classes són molt participatives i es va molt al gra a l’hora d’explicar nou programari que es pot utilitzar a les aules.

Personalment, la dificultat més gran, que també comparteixen altres companys de curs amb els que he parlat, és trobar estratègies pedagògiques concretes que permetin implementar de forma efectiva aquest programari innovador en unitats didàctiques relacionades amb el currículum. Tant és així, que porto des d’algunes setmanes trencant-me les banyes intentant vehicular, de cara al tercer trimestre, un multiprojecte d’aprenentatge basat en TAC’s, en què el més dificultós realment està sent generar el marc teòric previ (pedagògic i metodològic), que enllaci les tres potes bàsiques: continguts, metodologia pedagògica i eines TAC.

Mentre s’acaba de “cuinar teòricament i pedagògica” el Projecte Caront: arxipèlag d’illes TAC[1], de cara al tercer trimestres, estic “escalfant motors” portant a terme petits projectes en els que intento implementar, provar, ajustar, etc. algunes eines TAC: wikis, enquestes, publicació de treballs col·laboratius, blocs, etc…

Com he utilitzat els codis QR i Google Earth i en quin context d’aprenentatge?

Actualment estic treballant en una escola concertada on aquest curs s’ha iniciat el programa d’1X1 (un ordinador per a cada alumne). Més enllà dels típics problemes que no només s’estan donant en el centre on treballo, com la irregularitat incomprensible de la connexió WIFI, ordinadors trencats, extraviats o sense bateria, vaig adonar-me, després d’un primer contacte amb els meus alumnes de 1ESO, que contravenint alguns mites socialment acceptats sobre la “generació Google”, la suposada competència innata en noves tecnologies dels “natius digitals”, ni és tan espectacular ni és gens homogènia.

Arribat a aquest punt, no sense cert pànic, vaig pensar en quines estratègies tecnològiques i, sobretot pedagògiques, podria utilitzar per en una mena de gresol alquímic…perdó per la petulància, siguem francs…en una mena d’escudella barrejada…aconseguir apropar-me, ni que fos perifèricament, als continguts acadèmics tot utilitzant eines telemàtiques, posant-hi unes gotetes de la paraula màgica “diversió”…paraula que en alguns cenacles puristes de les essències curriculars sona com qui parla del diable, però que veient a posteriori els resultats que m’està donant, jo m’hi agafo amb la fe del convers.

Vagi per endavant que la totalitat de l’horari lectiu presencial el dedico, de moment, exclusivament a la “docència clàssica”, basada en uns continguts curriculars que preparo en Power Point (no disposo de llibre digital) i recolzat en la utilització de la plataforma Moodle com a centre de comunicació (fòrums, correu electrònic, etc.), repositori dels continguts (penjo els PWP’s, documents complementaris, etc.), treball col·laboratiu (hem fet una wiki i un bloc d’escriptura creativa col·laborativa), exposició de productes acabats (hem penjat algun treball utilitzant Google Docs i Calaméo…) i avaluació transversal (enquestes d’avaluació dels treballs dels companys de classe).

A més, per anar treballant fora de l’horari escolar, he generat una sèrie d’activitats de caràcter optatiu, respectant escrupolosament no treure-li ni un segon de classe al temari obligatori, ni a l’alumnat que va carregat de feina o que directament no vol o no l’interessa gens ni mica fer res més enllà del que és estrictament obligatori, que per cert, no són pocs.

Una d’aquestes activitats paral·leles al currículum obligatori és un concurs basat en enigmes sobre el patrimoni històric arquitectònic de la ciutat de Barcelona, el Projecte SPHINX: concurs enigmarium: recerca d’esglésies, temples, edificis singulars, etc.

La dinàmica és molt senzilla: es tracta d’una bateria de deu enigmes del tipus següent:

  • És una explosió de llums i colors i, encara que no t’ho creguis, a dins seu hi ha tota l’aigua de la ciutat.
  • …són enormes, són quatre i pertanyen a un espai dedicat al primer emperador romà…

L’alumne participant no pot passar a la fase següent (nou enigma) fins que no ha fet una recerca bàsica a Internet i m’envia la resposta en format fotogràfic. És a dir, el concurs emula la dinàmica dels videojocs de plataforma: no passes a la següent plataforma fins que no has superat l’anterior. Qui arriba a desxifrar el desè enigma guanya un premi (un llibre o un CD de música, encara m’ho estic pensant). Òbviament, per a mi el més important no és tant que arribin a aconseguir el premi, que també, sinó tot el procés d’aprenentatge que es desenvolupa en les diferents fases i que van interioritzant, sense gairebé adonar-se.

Bé, després d’enviar els primers enigmes, la sorpresa va ser majúscula al comprovar que el ritme de les respostes era rapidíssim, menys de 24 hores, i que els propis alumnes (recordem que són alumnes de primer d’ESO, 12 anys) em demandaven que enviés uns enigmes més difícils, tot agraint, i això és el que m’ha resultat més gratificant com a professor, que en molts casos els hi estava descobrint monuments i llocs de la seva pròpia ciutat que no coneixien, mentre s’ho estaven passant bé, en una mena d’aventura o gimcana virtual….OK, aprendre mentre es juga. !!Qué más quieres Baldomero¡¡

Comentant aquest projecte, entre els altres 8 que vull desenvolupar al llarg del tercer trimestre, amb el Rafael Martín, un dels meus tutors del Citilab, va regalar-me, “visca el general intellect” la felicíssima idea d’encriptar alguns dels enigmes amb codis QR. No cal dir, que la idea ha tingut un èxit aclaparador, ¡¡va por ti Rafa!!, i demostra fins a quin punt alguns alumnes (no tots, això és cert) poden activar-se positivament en els seus processos d’aprenentatge i optimitzar els seus recursos cognitius. Però no només això, jo mateix m’he vist obligat a posar-me les piles i investigar noves possibilitats d’encriptació dels enigmes…i ja que estàvem…no puc amagar el meu pertinaç frikisme…donar-li un cert to “conandoylesc” (se’m permeti només aquí el terme), amagant els enigmes per certs llocs de l’escola i envoltant-los d’una estètica neogòtica: sobres envellits, segells lacrats, professors intermediaris amb sant i senya (Algú podrà dir “qui no té feina el gat pentina”…i molt probablement tindrà raó…tot plegat em costarà que m’acomiadin, però m’ho estic passant pipa…jejeje).

Com es veu en les fotografies, l’enigma va inserit de forma encriptada dins d’un codi QR, que només es pot desencriptar fent-li una fotografia amb un mòbil que tingui un software específic. Al fer la foto, la informació es tractada per un software que desencripta el codi QR convertint-lo, en aquest cas concret, en un text que és l’enigma a esbrinar….com veiem es tracta d’un enigma dins d’un enigma. Entenc perfectament que en aquest moment, sinó ja fa estona, el pacient lector comenci a preguntar-se de quin manicomi m’he escapat…ho reconec, la meva mare fa anys que pensa el mateix.

No més de 24 hores va ser el temps que van trigar a contestar-me correctament els primers alumnes (n’hi ha 22 que participen), pel que vaig veure que encara els hi havia posat massa fàcil (tres enigmes en un)…així que calia complicar-ho encara més…

El curs passat, ja havia utilitzat el programa Google Earth per il·lustrar de forma dinàmica alguns continguts de Geografia a Tercer d’Eso (és molt espectacular si la velocitat del Wifi et respecta), però no li havia trobat encara un ús a la vegada lúdic i acadèmic, cosa que ara sí he intentat, jo diria que amb fortuna. Prenguin biodramina que vénen corbes:

Buscant a Internet idees que m’ajudessin a complexitzar els enigmes, vaig trobar que venerables cabalistes com Corneli Agrippa (S.XV-XVI) jugaven amb llenguatges criptogràfics per amagar missatges secrets. Utilitzant les icones dels signes zodiacals, he creat un llenguatge criptogràfic simple (als alumnes no se’ls hi dóna la més mínima pista):

Posant a treballar els seus recursos cognitius i la finestra quasi infinita d’Internet han d’associar cada signe zodiacal a una sèrie numèrica en base 12 (Aries equival a 1, Taure equival a 2, Piscis equival a 12, etc.) que els hi dóna, finalment, una sèrie de dígits: 41 24 12 2 10 27. Val, i ara què?

Després cal que entenguin que es tracta dels graus, minuts i segons d’una geolocalització (per cert, molt de moda ara gràcies a programes com Foursquare), amb el que per poc que remenin amb intenció per Internet, trobaran que amb el programa Google Earth poden buscar i trobar la localització de l’enigma, que és finalment….la Sagrada Família. Sembla difícil? Ells van trigar 24 hores.

Buffff….i fins aquí, perquè de moment se m’han acabat les idees….bé no…jejeje…el següent enigma ja està pensat però com encara no ha estat ni enviat ni descobert, no l’explico del tot: per començar han de seguir unes pistes geogràfiques com en una illa del tresor:

…P1A/GD8/GE8/GD14/GE18/GE4/40↓/GD2↓/GD18/22↑/GE4/GD22/GE3/GE22↑/R4/GD22/6↑/1R…ARA QUE HAS ARRIBAT A L’OASI, SI MIRES BÉ EM PODRÀS VEURE…”TARANTULAE”

Voldria deixar clar que per a mi l’adquisició de continguts acadèmics és el més important, i que confio en les noves tecnologies com un bon “mitjà d’aprenentatge”, no “un fi en si mateixes”; però no veig que aquests projectes optatius paral·lels siguin una rèmora a l’aprenentatge “formal”, tot al contrari: el format lúdic, enigmàtic, etc. fa que els alumnes estiguin molt més actius, que optimitzin els seus recursos cognitius, que busquin usos diversos del programari i que vegin en Internet, més enllà de jugar a “matar marcianos-zombies-nazis” (riuen molt quan els hi dic això), una font d’informació i de recursos gairebé inesgotable.

Epíleg: confesso ara un secret que ells encara no saben (evidentment els hi diré al final del concurs): nens de primer d’ESO m’estan demostrant que amb ganes, imaginació i il·lusió estan tirant endavant un projecte-concurs que jo vaig crear fa dos anys com a recurs motivacional, per als meus alumnes de primer de carrera de la Universitat Autònoma (Història de l’art), dins de l’assignatura “Patrimoni Cultural”, tot s’ha de dir que amb un cert regust a fracàs (la concurrència va ser més aviat escassa). Si una cosa està quedant clara amb tot aquest “tinglado” és que, les ganes, la il·lusió i el talent que estan invertint en els seus processos d’aprenentatge, fan que em miri amb una miqueta d’ironia les taules de psicologia evolutiva que pontifiquen sobre quan i com estem preparats per a aprendre segons què…

…ara més que mai voler és volar…

Francesc Capel

francesccapelnadal@gmail.com

Escola Mare de Déu de la Mercè, Sant Andreu


[1]Multiprojecte que intenta implementar diferents eines multimèdia i diferents estratègies cognitives sota la metodologia pedagògica de les intel·ligències múltiples.

Un bloc amb l’alumnat

Si prenem la decisió d’obrir un bloc [blog] amb els nostres alumnes, no perdem mai de vista que ho fem per guanyar-hi alguna cosa. Amb aquesta eina (i amb tantes altres de la web 2.0) podem fomentar les habilitats lectoescriptores del nostre alumnat, podem millorar la seva competència digital, la d’aprendre a aprendre i també podem guanyar un extra en motivació i/o implicació per part d’ells i nostra. La meva experiència professional al respecte és molt positiva, sinó no m’atreviria a escriure aquesta entrada al nostre bloc de l’Hort Digital. No m’agrada enredar ni complicar la vida de ningú, que prou que se’ns complica “tota soleta” massa vegades.

En aquest tipus d’experiència, els nostres plantejaments han de ser molt clars: hem de poder explicar de forma clara i simple què hi volem guanyar, fins on volem arribar, per a què ha de servir la feina del bloc, quina funció hi tindrà cadascú (alumnat, professorat,altres persones…) i com l’avaluarem. Ho hem de saber transmetre amb molta claredat al nostre alumnat i amb més motiu si no està habituat a utilitzar aquestes eines. Ho hem de fer tantes vegades com faci falta. Sinó, correm el risc de perdre’ns en les formes i oblidar el fons de la qüestió, o bé entrar en una situació incòmoda i preocupant, per a tothom. Si els plantejaments i els objectius estan clars per a tothom, doncs, després la feina és molt més senzilla també per a tothom (alumnat i professorat) i fins i tot ens podrem permetre el luxe de disfrutar-la tots plegats.

Anem a pams: tan si volem fer un bloc com si volem fer una wiki o una xarxa social col·laborativa… el que sigui, per començar buscarem la manera més senzilla d’explicar a tothom per a quines finalitats ha de servir: construir un relat entre tots, recopilar informacions que poden ser d’interès per a algú, comentar i debatre temes entre tots, comunicar a algú què estem fent i com ho estem fent… També haurem de pensar i explicar quines responsabilitats i tasques li pertocaran a cadascú: qui modera i administra el lloc, qui proposa i decideix els temes, qui escriu, qui edita el que s’escriu, qui signa i qui publica els continguts definitius… (qui fa i com fa cada cosa). I per acabar aquest petit resum, sobretot, cercarem els criteris i les eines que ens permetran avaluar el procés de la forma més senzilla i clara possible (el “Què, qui, com” de l’avaluació de l’activitat).

Ara m’agradaria compartir un parell de casos pràctics sobre això que acabo d’escriure aquí dalt. Sé que puc comptar amb la vostra visió, la dels lectors actius, i si després em voleu comentar l’entrada, explicar la vostra experiència o treure’m el tema fent un cafè… tot això que hi guanyarem (cafè inclòs). El cert és que quan ens animem a parlar de les nostres coses i a compartir-les, en realitat el que més compta és que ens estem activant per entrar en acció i anar endavant. Aquest és l’ànim que em mou a escriure ara. Us animo a fer el mateix ben aviat. Si mai noteu que us esteu “apagant”… no ho dubteu: escriviu una entrada al bloc (je, je…).

Cas 1: Carta als Reis d’Orient

Aquest bloc forma part d’un projecte col·laboratiu ja clàssic entre primària i secundària. Els infants de 1r i 2n, que encara creuen en els Reis d’Orient i que estan aprenent a llegir i a escriure, escriuen una carta a Orient i l’envien per correu electrònic (de vegades amb l’ajuda i complicitat dels grans de la seva escola). Al cap d’unes setmanes reben una resposta electrònica des d’Orient. El que no saben és que els Reis que han escrit la resposta a la seva carta són alumnes d’ESO… Jo vaig plantejar aquest bloc col·laboratiu als meus alumnes de Tecnologies de 3r d’ESO per tal que descobrissin què era un lloc web i aprenguessin a publicar-ne un de propi entre tots (en aquest cas a WordPress). Havien d’aconseguir un compte de correu a Gmail,  registrar-se a WordPress, publicar la seva carta de resposta com a Reis d’Orient (que ja havien treballat des de Català) i publicar una valoració personal de l’experiència d’haver fet tot el procés.

A la primera columna hi trobeu els textos que publicàvem, a la segona un mapa de la web, amb accés a totes les pàgines del lloc web, a la tercera enllaços útils i a la quarta algunes eines d’administració i el llistat d’autors i autores del lloc. L’alumnat tenia permisos d’Autor a la pàgina web, havia d’editar una pàgina amb la carta de primària i la seva resposta, havia de situar la pàgina dintre de l’índex general del lloc web (com a pàgina filla de la secció “cartes”) i havia de fer el mateix amb la seva valoració personal de l’experiència. Es valorava l’edició de les dues pàgines, la correcció en el picatge, la ubicació correcta dintre de les seves pàgina “mare” respectives, la puntualitat en el lliurament de les tasques, la diligència en les rectificacions, la fluïdesa en la comunicació amb el professor…

El lloc web és realment caòtic, perquè és un fidel reflex del procés que vàrem seguir i del diferent nivell d’aprenentatge que va assolir cada alumne/a. No és una pàgina “bonica” ni clara. No servirà mai per a “impressionar a ningú”, però en el seu moment va marcar un abans i un després en la comprensió i l’aprenentatge sobre Internet de l’alumnat que hi va participar. És, doncs, com un “retrat històric”.

Uns mesos més tard, el mateix alumnat va publicar en un altre lloc web semblant els relats breus que havien fet a Castellà. En aquest segon lloc web (més senzill) s’hi afegia la participació en un grup col·laboratiu del GoogleGroups. Si mireu el bloc resultant, podreu observar a primer cop d’ull una part del seu progrés en els aprenentatges proposats i la seva capacitat d’anar integrant noves habilitats en aquest nou entorn (com l’edició i publicació d’imatges). Vegeu, doncs, també el web dels “Relatos Breves” i un exemple de full d’avaluació de l’activitat (degudament alterat, per preservar el dret a la intimitat de l’alumnat).

Cas 2: Projectes Mediambientals

Es tracta d’una matèria optativa d’alternativa a la religió de 3r d’ESO de 2 hores setmanals. Es planteja com un “club” de persones que treballen durant un quatrimestre per investigar sobre l’entorn (l’institut), aprendre sobre diferents aspectes i emprendre iniciatives concretes per al manteniment i millora d’aquest. Treballem per projectes que poden tenir continuitat més enllà del període d’un quatrimestre. Fins ara amb els nostres projectes hem millorat el sistema de recollida de paper al centre, hem anat millorant l’ajardinament de l’entorn, ens hem implicat en el manteniment i la cura de la peixera de l’institut… Tot el que fem ho divulguem per mitjà d’un lloc web obert a tots els internautes, amb els quals pretenem interactuar. El lloc l’administra el professor, en col·laboració amb l’alumnat, i té continuïtat al llarg dels anys. Tot l’alumnat (incloent el que ja ha acabat el quatrimestre de la matèria) té permisos d’autor per a fer-hi entrades, pàgines i comentaris sempre que vulgui o calgui. L’alumnat n’aprèn a través de la seva pròpia experiència i amb les seves accions dóna forma pròpia a una obra col·lectiva, que és el lloc web al llarg del temps.

El lloc web va començar com un bloc de la XTEC, que només podia editar el professor. Era un bloc ordenat i cuidat on es podia trobar fàcilment i ordenada tota la informació que recollíem i publicàvem. L’alumnat es limitava a enviar “manuscrits” al professor, que era qui en feia l’edició definitiva i la seva publicació. En l’actualitat està traslladat a WordPress per poder permetre la implicació de l’alumnat i fer-lo responsable directe dels seus continguts, ordre i aspecte. Aquest fet ha afegit molt caos en l’aspecte i en els continguts que s’hi publiquen. És evident que això pot comprometre l’interès que pugui tenir per als internautes externs al grup que cerquen informació per la web, però estem buscant estratègies que ens permetin assolir un equilibri entre els diferents objectius de la publicació (implicació de l’alumnat i ordre). S’avalua la participació (obligatòria) en forma d’entrades i comentaris al lloc, en l’assimilació de les normes de publicació (títol, contingut, imatges, signatura, categories…) en l’adquisició de destresa per utilitzar àlbums fotogràfics on-line, en la diligència en les rectificacions…

Per acabar aquesta entrada al bloc de l’Hort Digital, una última reflexió: si mentres treballem en els nostres blocs descobrim noves possibilitats o entrem en crisi pel que fa a algun dels nostres plantejaments inicials, sóc partidari que apliquem sense por i sobre la marxa tots els canvis i les modificacions que considerem adients. Si necessitem ajuda, la demanem de seguida i a qui sigui (que a més tenim la sort de formar part de la xarxa de l’Hort Digital). Sobretot: no deixem passar el temps sense fer res. Abordem els nous reptes sense obsessionar-nos per res, amb flexibilitat, i acceptem intel·ligentment les nostres limitacions i les del nostre alumnat. Tohom hi sortirà guanyant, ja ho veureu…

David Donat

t1

Twiteando

 

Una mañana de sábado, mientras iba marujeando por casa oyendo la radio, oí hablar de twitter por primera vez. Una red social por internet que permitía escribir un cuento colaborativo, decía el periodista. Aproveché que estaba haciendo el curso de Hort Digital, en el citilab de Cornellà para preguntarles a los profesores: Ricardo, Alba y Rafa que si algún día nos explicarían algo sobre twitter.

Y el 8 de marzo de 2010, el día en que cayó una nevada que dejó colapsado a parte de Barcelona nos introdujeron en esta nueva herramienta. Insistiendo en que Twitter si se utilizaba bien podía ser una buena herramienta de trabajo. Éste fue mi primer twit. No lo puedo evitar siempre soy un poco desconfiada al principio, pero luego me entusiasmo y acabo siendo la fan número uno.

Como soy profesora de francés mis primeras búsquedas en twitter fueron sobre francés como idioma extranjero (en búsqueda #fle) y pronto me atraví a retwitear un twit interesante.



Rápidamente empecé a utilizar Twitter como herramienta de información, sobre todo con mis compañeros de Hort Digital.

Los temas que más me preocupan o me interesan aparecían casi por arte de magia en Twitter, las personas que empezaba a seguir los retwiteaban.


Como todos mis “followed” enlazaban páginas interesantes, yo también sentí la necesidad de hacer una pequeña aportación, no del todo personal pero por algo hay que empezar.

Durante las vacaciones de semana santa, comencé a seguir asiduamente a @ManuElpielRoja un profesor de plástica sevillano que hacía haikus. Así que yo también me puse a componer los míos propios y a publicarlos.

Mi objetivo era hacer como los demás participantes en twitter, intentar compartir enlaces interesantes, en este caso para realizar actividades el primero de abril, día de los inocentes (poisson d’avril) en Francia.

A través de mis “followed” iba conociendo nuevas herramientas 2.0 ejercitándome con ellas.

En el mes de julio, tuvo lugar la conferencia sobre PLE en el Citilab donde twitter fue utilizado como herramienta para comentar, difundir, compartir … las diferentes charlas, talleres, pechakuchas…

Y tras esas jornadas publiqué un twit con mis pequeñas conclusiones y pidiendo ayuda.

Recibí unos cuantos twits con muchos enlaces y direcciones muy interesantes. En twitter nunca estás sola.

Incluso en el mes de agosto, durante las vacaciones, me conectaba de vez en cuando y las personas de twitter seguían twiteando artículos interesantes. Como podéis ver los twiteros nunca descansan.

Y fue en agosto, también, cuando Andrés Calamaro, el “bailaor” publicó en El País un artículo en contra de twitter tras haber recibido algunos twits poco halagadores. Me parece fantástico que la gente opine y diverja.

Y la “rentrée” tuvo lugar el primer día de setiembre, pero por la tarde, unos cuantos se inventaron untwitterhood, donde cambiábamos nuestro avatar (foto) por una foto de una actriz de cine, escogí una de Simone Signoret y una de Romy Schneider. Fue muy divertido usurpar por unas cuantas horas la identidad de estos mitos.

Inevitable retwitear algunas frases preciosas.

El inicio de curso era uno de los temas de twitter, los enlaces de blogs sobre ese tema se multiplicaban.



Twitter se utiliza para hacer publicidad, para dar a conocer cosas nuevas. No me diréis que esta forma de publicidad no es tierna.

No puedo dejar de recomendaros a Dolors Reig, una de las “gurusas” de twitter, escribe un blog “El caparazón” muy interesante.


Y un retwit tan divertido como políticamente incorrecto, twitter no es tan serio como parece.


Como podéis ver, Twitter me permite una formación continua según mis intereses, me permite reflexionar, compartir informaciones y espero que en un futuro no muy lejano crear contenidos para compartirlos.

Os dejo un vídeo sobre twiter. Espero que os divirtáis.

conchifacts en twitter


Participants 2009-2010

El blog del Hort Digital

Desde hace tiempo queríamos abrir un blog en donde publicar entradas relacionadas con lo que hacemos en el Huerto Digital, sobre el curso, experiencias, artículos e investigaciones, opiniones, ideas o proyectos.

El equipo del Huerto Digital está formado por Alba, Ricardo y Rafa y por los profesores que participan en la formación que ofrecemos y con los que compartimos una gran cantidad de energía y esfuerzo. Les queremos brindar la posibilidad de publicar en este blog y además se lo hemos pedido :). Nos encantaría compartir las experiencias que han tenido en el aula con las Nuevas Tecnologías y conocer las reacciones de sus estudiantes. Pero también queremos que este espacio sea lugar para tratar temas relacionados con la Educación, experiencias personales, opiniones o artículos de interés que merezcan la pena compartir.