PROJECTES TAC.NOLÒGICS: PROJECTE SPHYNX (CONCURS ENIGMARIUM): UTILITZACIÓ LÚDICO-EDUCATIVA DEL CODI QR i DE GOOGLE EARTH.

Cap a mitjans del mes de novembre vaig assabentar-me que s’estava desenvolupant al Citilab de Cornellà un projecte de noves tecnologies relacionades amb l’ensenyament a primària i secundària. Després de posar-me en contacte amb els professors del curs: l’Alba, en Ricardo i en Rafa, no van veure cap problema en què m’afegís al curs d’enguany, del que només m’havia perdut una sessió.

L’assistència al curs està sent realment molt profitosa en diversos aspectes: les classes són molt participatives i es va molt al gra a l’hora d’explicar nou programari que es pot utilitzar a les aules.

Personalment, la dificultat més gran, que també comparteixen altres companys de curs amb els que he parlat, és trobar estratègies pedagògiques concretes que permetin implementar de forma efectiva aquest programari innovador en unitats didàctiques relacionades amb el currículum. Tant és així, que porto des d’algunes setmanes trencant-me les banyes intentant vehicular, de cara al tercer trimestre, un multiprojecte d’aprenentatge basat en TAC’s, en què el més dificultós realment està sent generar el marc teòric previ (pedagògic i metodològic), que enllaci les tres potes bàsiques: continguts, metodologia pedagògica i eines TAC.

Mentre s’acaba de “cuinar teòricament i pedagògica” el Projecte Caront: arxipèlag d’illes TAC[1], de cara al tercer trimestres, estic “escalfant motors” portant a terme petits projectes en els que intento implementar, provar, ajustar, etc. algunes eines TAC: wikis, enquestes, publicació de treballs col·laboratius, blocs, etc…

Com he utilitzat els codis QR i Google Earth i en quin context d’aprenentatge?

Actualment estic treballant en una escola concertada on aquest curs s’ha iniciat el programa d’1X1 (un ordinador per a cada alumne). Més enllà dels típics problemes que no només s’estan donant en el centre on treballo, com la irregularitat incomprensible de la connexió WIFI, ordinadors trencats, extraviats o sense bateria, vaig adonar-me, després d’un primer contacte amb els meus alumnes de 1ESO, que contravenint alguns mites socialment acceptats sobre la “generació Google”, la suposada competència innata en noves tecnologies dels “natius digitals”, ni és tan espectacular ni és gens homogènia.

Arribat a aquest punt, no sense cert pànic, vaig pensar en quines estratègies tecnològiques i, sobretot pedagògiques, podria utilitzar per en una mena de gresol alquímic…perdó per la petulància, siguem francs…en una mena d’escudella barrejada…aconseguir apropar-me, ni que fos perifèricament, als continguts acadèmics tot utilitzant eines telemàtiques, posant-hi unes gotetes de la paraula màgica “diversió”…paraula que en alguns cenacles puristes de les essències curriculars sona com qui parla del diable, però que veient a posteriori els resultats que m’està donant, jo m’hi agafo amb la fe del convers.

Vagi per endavant que la totalitat de l’horari lectiu presencial el dedico, de moment, exclusivament a la “docència clàssica”, basada en uns continguts curriculars que preparo en Power Point (no disposo de llibre digital) i recolzat en la utilització de la plataforma Moodle com a centre de comunicació (fòrums, correu electrònic, etc.), repositori dels continguts (penjo els PWP’s, documents complementaris, etc.), treball col·laboratiu (hem fet una wiki i un bloc d’escriptura creativa col·laborativa), exposició de productes acabats (hem penjat algun treball utilitzant Google Docs i Calaméo…) i avaluació transversal (enquestes d’avaluació dels treballs dels companys de classe).

A més, per anar treballant fora de l’horari escolar, he generat una sèrie d’activitats de caràcter optatiu, respectant escrupolosament no treure-li ni un segon de classe al temari obligatori, ni a l’alumnat que va carregat de feina o que directament no vol o no l’interessa gens ni mica fer res més enllà del que és estrictament obligatori, que per cert, no són pocs.

Una d’aquestes activitats paral·leles al currículum obligatori és un concurs basat en enigmes sobre el patrimoni històric arquitectònic de la ciutat de Barcelona, el Projecte SPHINX: concurs enigmarium: recerca d’esglésies, temples, edificis singulars, etc.

La dinàmica és molt senzilla: es tracta d’una bateria de deu enigmes del tipus següent:

  • És una explosió de llums i colors i, encara que no t’ho creguis, a dins seu hi ha tota l’aigua de la ciutat.
  • …són enormes, són quatre i pertanyen a un espai dedicat al primer emperador romà…

L’alumne participant no pot passar a la fase següent (nou enigma) fins que no ha fet una recerca bàsica a Internet i m’envia la resposta en format fotogràfic. És a dir, el concurs emula la dinàmica dels videojocs de plataforma: no passes a la següent plataforma fins que no has superat l’anterior. Qui arriba a desxifrar el desè enigma guanya un premi (un llibre o un CD de música, encara m’ho estic pensant). Òbviament, per a mi el més important no és tant que arribin a aconseguir el premi, que també, sinó tot el procés d’aprenentatge que es desenvolupa en les diferents fases i que van interioritzant, sense gairebé adonar-se.

Bé, després d’enviar els primers enigmes, la sorpresa va ser majúscula al comprovar que el ritme de les respostes era rapidíssim, menys de 24 hores, i que els propis alumnes (recordem que són alumnes de primer d’ESO, 12 anys) em demandaven que enviés uns enigmes més difícils, tot agraint, i això és el que m’ha resultat més gratificant com a professor, que en molts casos els hi estava descobrint monuments i llocs de la seva pròpia ciutat que no coneixien, mentre s’ho estaven passant bé, en una mena d’aventura o gimcana virtual….OK, aprendre mentre es juga. !!Qué más quieres Baldomero¡¡

Comentant aquest projecte, entre els altres 8 que vull desenvolupar al llarg del tercer trimestre, amb el Rafael Martín, un dels meus tutors del Citilab, va regalar-me, “visca el general intellect” la felicíssima idea d’encriptar alguns dels enigmes amb codis QR. No cal dir, que la idea ha tingut un èxit aclaparador, ¡¡va por ti Rafa!!, i demostra fins a quin punt alguns alumnes (no tots, això és cert) poden activar-se positivament en els seus processos d’aprenentatge i optimitzar els seus recursos cognitius. Però no només això, jo mateix m’he vist obligat a posar-me les piles i investigar noves possibilitats d’encriptació dels enigmes…i ja que estàvem…no puc amagar el meu pertinaç frikisme…donar-li un cert to “conandoylesc” (se’m permeti només aquí el terme), amagant els enigmes per certs llocs de l’escola i envoltant-los d’una estètica neogòtica: sobres envellits, segells lacrats, professors intermediaris amb sant i senya (Algú podrà dir “qui no té feina el gat pentina”…i molt probablement tindrà raó…tot plegat em costarà que m’acomiadin, però m’ho estic passant pipa…jejeje).

Com es veu en les fotografies, l’enigma va inserit de forma encriptada dins d’un codi QR, que només es pot desencriptar fent-li una fotografia amb un mòbil que tingui un software específic. Al fer la foto, la informació es tractada per un software que desencripta el codi QR convertint-lo, en aquest cas concret, en un text que és l’enigma a esbrinar….com veiem es tracta d’un enigma dins d’un enigma. Entenc perfectament que en aquest moment, sinó ja fa estona, el pacient lector comenci a preguntar-se de quin manicomi m’he escapat…ho reconec, la meva mare fa anys que pensa el mateix.

No més de 24 hores va ser el temps que van trigar a contestar-me correctament els primers alumnes (n’hi ha 22 que participen), pel que vaig veure que encara els hi havia posat massa fàcil (tres enigmes en un)…així que calia complicar-ho encara més…

El curs passat, ja havia utilitzat el programa Google Earth per il·lustrar de forma dinàmica alguns continguts de Geografia a Tercer d’Eso (és molt espectacular si la velocitat del Wifi et respecta), però no li havia trobat encara un ús a la vegada lúdic i acadèmic, cosa que ara sí he intentat, jo diria que amb fortuna. Prenguin biodramina que vénen corbes:

Buscant a Internet idees que m’ajudessin a complexitzar els enigmes, vaig trobar que venerables cabalistes com Corneli Agrippa (S.XV-XVI) jugaven amb llenguatges criptogràfics per amagar missatges secrets. Utilitzant les icones dels signes zodiacals, he creat un llenguatge criptogràfic simple (als alumnes no se’ls hi dóna la més mínima pista):

Posant a treballar els seus recursos cognitius i la finestra quasi infinita d’Internet han d’associar cada signe zodiacal a una sèrie numèrica en base 12 (Aries equival a 1, Taure equival a 2, Piscis equival a 12, etc.) que els hi dóna, finalment, una sèrie de dígits: 41 24 12 2 10 27. Val, i ara què?

Després cal que entenguin que es tracta dels graus, minuts i segons d’una geolocalització (per cert, molt de moda ara gràcies a programes com Foursquare), amb el que per poc que remenin amb intenció per Internet, trobaran que amb el programa Google Earth poden buscar i trobar la localització de l’enigma, que és finalment….la Sagrada Família. Sembla difícil? Ells van trigar 24 hores.

Buffff….i fins aquí, perquè de moment se m’han acabat les idees….bé no…jejeje…el següent enigma ja està pensat però com encara no ha estat ni enviat ni descobert, no l’explico del tot: per començar han de seguir unes pistes geogràfiques com en una illa del tresor:

…P1A/GD8/GE8/GD14/GE18/GE4/40↓/GD2↓/GD18/22↑/GE4/GD22/GE3/GE22↑/R4/GD22/6↑/1R…ARA QUE HAS ARRIBAT A L’OASI, SI MIRES BÉ EM PODRÀS VEURE…”TARANTULAE”

Voldria deixar clar que per a mi l’adquisició de continguts acadèmics és el més important, i que confio en les noves tecnologies com un bon “mitjà d’aprenentatge”, no “un fi en si mateixes”; però no veig que aquests projectes optatius paral·lels siguin una rèmora a l’aprenentatge “formal”, tot al contrari: el format lúdic, enigmàtic, etc. fa que els alumnes estiguin molt més actius, que optimitzin els seus recursos cognitius, que busquin usos diversos del programari i que vegin en Internet, més enllà de jugar a “matar marcianos-zombies-nazis” (riuen molt quan els hi dic això), una font d’informació i de recursos gairebé inesgotable.

Epíleg: confesso ara un secret que ells encara no saben (evidentment els hi diré al final del concurs): nens de primer d’ESO m’estan demostrant que amb ganes, imaginació i il·lusió estan tirant endavant un projecte-concurs que jo vaig crear fa dos anys com a recurs motivacional, per als meus alumnes de primer de carrera de la Universitat Autònoma (Història de l’art), dins de l’assignatura “Patrimoni Cultural”, tot s’ha de dir que amb un cert regust a fracàs (la concurrència va ser més aviat escassa). Si una cosa està quedant clara amb tot aquest “tinglado” és que, les ganes, la il·lusió i el talent que estan invertint en els seus processos d’aprenentatge, fan que em miri amb una miqueta d’ironia les taules de psicologia evolutiva que pontifiquen sobre quan i com estem preparats per a aprendre segons què…

…ara més que mai voler és volar…

Francesc Capel

francesccapelnadal@gmail.com

Escola Mare de Déu de la Mercè, Sant Andreu


[1]Multiprojecte que intenta implementar diferents eines multimèdia i diferents estratègies cognitives sota la metodologia pedagògica de les intel·ligències múltiples.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>